La màgia passa fora de l’àrea de confort
La capacitat adaptativa com intel·ligència
Des de fa uns anys, coincidint amb l’evolució del context històric-social i organitzacional és habitual que sentim parlar del concepte “capacitat adaptativa“. Però què és la capacitat adaptativa? ¿En què ens beneficia? ¿Com podem desenvolupar-la? Anem a esbrinar-ho.
Com gairebé tot, l’evolució s’inicia amb el qüestionament de l’establert. El 1983,
Howard Gardner (psicòleg i professor), proposa l’existència de les intel·ligències múltiples * expandint així el concepte d’intel·ligència única, basat en el quocient intel·lectual (lògica-matemàtica i lingüística-verbal), entenent ara la intel·ligència com una capacitat que pot desenvolupar-se, no únicament com un tret innat i inamovible, com es considerava fins fa poc, al quocient intel·lectual (CI). Aquest fet, genera nous estudis que recullen entre d’altres, el pensament del psicòleg Daniel Goleman, que qüestiona el valor de la intel·ligència racional com a factor predictor d’èxit en la vida de les persones, afirmant que l’èxit depèn només un 10% del CI, la resta es deu a la intel·ligència emocional i altres variables.
Si el coecient intel·lectual no garanteix l’èxit, quins altres aspectes contribueixen a aconseguir-ho? Dins de les intel·ligències múltiples intrapersonal i interpersonal es trobaria la intel·ligència emocional, que es defineix com la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per gestionar-los. Segons això, una persona intel·ligent emocionalment és aquella capaç de motivar-se, preserva el seu afany malgrat les frustracions, regula el seu propi estat d’ànim, controlar els seus impulsos i agraeix les coses, evita que l’angoixa li paralitzi, empatitza i confia en els altres . El grau d’intel·ligència emocional (i la capacitat adaptativa) resultaran decisius per determinar alguns dels motius pels quals algunes persones prosperen en la vida i altres amb un CI semblant, acaben en una situació menys favorable. Això, i la sort, tots els que hem vist “Match Point” de Woody Allen, el recordem.
I en què consisteix la capacitat adaptativa? Diríem que fa al grup d’habilitats conceptuals, socials i pràctiques, que hem après per funcionar diàriament, permetent respondre adequadament a les circumstàncies canviants de la vida i exigències contextuals, tant de tipus personal com professional (ruptura sentimental, canvi laboral, dol per un ésser estimat …). I té sentit, ja que ara també entenem la intel·ligència, com la capacitat per adaptar-se al medi per sobreviure, “la intel·ligència és l’habilitat d’adaptar-se als canvis”.
En què ens beneficia i com podem desenvolupar-la? És difícil separar intel·ligència emocional de capacitat adaptativa, perquè estan íntimament relacionades, així que veurem alguns dels seus beneficis: aprendre a identificar emocions pròpies i alienes i tenir una conducta adaptativa ens ajudarà a no perdre’ns en la negativitat. Fomentarà la motivació pel canvi (disminuint resistència), afavorirà una actitud positiva, millor desenvolupament de relacions personals, percepció de capacitat i autoestima, equilibri emocional, major rendiment laboral, maneig adequat de dificultats que apareguin en la nostra vida … “no és el que ens passa si no com ho gestionem “.
Per desenvolupar la capacitat adaptativa és necessari fer-ho de forma conscient, assumir reptes, tenir un pensament flexible (no rígid), fluir, enfrontar-se a gestionar diferents situacions …, aquesta exposició, ens donarà major grau d’adaptabilitat, flexibilitat i resiliència, dins del nostre desenvolupament integral com a persones. en definitiva, “la màgia passa fora de l’àrea de confort”.
Sonia Martín, Psicòloga Activa Mútua
* Lingüístic-verbal, lògic-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal-kinestèsica, intrapersonal, interpersonal, naturalista.
