seguridad social Archivos - Activamutua

Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: seguridad social

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”
09 mai

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”

El dissabte 5 de maig de 2018 s’ha publicat el Reial decret 257/2018, de 4 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre.

El Reial decret 1299/2006 conté el quadre de malalties professionals actualment vigent en el sistema de la Seguretat Social en l’annex 1 i s’inclou com a Annex 2 la llista complementària de malalties l’origen professional de les quals se sospita i la inclusió de les quals en l’annex 1, podria contemplar-se en el futur.

Les evidències científiques han demostrat:

• Que la pols respirable de sílice lliure pot adoptar la forma cristal·lina.

• Que aquesta pols respirable és susceptible de provocar càncer de pulmó.

Ja que en l’annex 2, grup 6, amb el codi C601, s’inclouen les malalties provocades per agents cancerígens no incorporades en altres apartats anteriors, es procedeix a modificar l’annex 1, incloent com a malaltia professional el càncer de pulmó en treballs exposats a la inhalació de pols de sílice lliure (s’afegeix un nou agent R, pols de sílice lliure, subagent 01, càncer de pulmó).

És de suposar que en un futur els importants avanços en les recerques i en el progrés en l’àmbit científic i en el de la medicina que permet un millor coneixement dels mecanismes d’aparició d’algunes malalties professionals, permetran afegir més novetats en l’annex 1 en un futur immediat.

ppDSC_4581

Ferran Pellisé – Director Prestacions

 

Normes de cotització per l’any 2018

Normes de cotització per l’any 2018
06 feb

Normes de cotització per l’any 2018

El passat dia 29 de gener, el BOE va publicar l’Ordre ESS/55/2018, de 26 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2018

Sobre les modificacions de les  normes vigents l’any passat, cal destacar el següent:

  • La tarifa de primes aplicables per a les contingències professionals i malalties professionals no s’ha modificat. 
  • Règim General 
    • El topall màxim de cotització es manté sense variació en 3.751,20€, en haver quedat prorrogats de forma automàtica els pressupostos per 2017.
    • El topall mínim de cotització 60€, per l’increment del SMI.
    • Els tipus de cotització en el règim general es mantenen els mateixos.
    • En el sistema especial de treballadors per compte aliena agraris, la cotització en els períodes d’activitat dels grups de cotització 2 a 11 passen del 22,90% al 23.35% en 2018. Durant els períodes d’inactivitat el tipus de cotització  la reducció passa del 6,97€ al 7,11% en contingències comunes.
    • En el sistema especial dels empleats de Llar la cotització per contingències comunes passa del 26,5% al 27,40%.
    • Els tipus de cotització per desocupació, Fons de Garantia Salarial i formació professional no s’han modificat.
  • Autònoms
    •  La base mínimes d’autònoms passen de 893,10€ a 919,80€
    • La base màxima no s’altera i es manté en 3.751,20€
    • Es modifiquen les bases de cotització que poden optar els autònoms que a 1 de gener tinguin de 47 anys o més.
    • Els autònoms que desenvolupin activitat en pluriactivitat, tenint en compte tant les aportació empresarial com la realitzat en el règim especial, tindrà dret a una devolució del 50% de l’excés de les seves cotitzacions ingressades superin 12.739,08€, l’any anterior  era 12.368,23€.
    • Els tipus de cotització per a la protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms no s’han modificat
  • La fracció de la quota per al finançament de les mútues en relació amb la cobertura de la prestació econòmica d’incapacitat temporal, tant d’empreses, treballadors per compte aliena no s’han modificat.
  • Els coeficients per al sosteniment dels serveis comuns i la dotació de les reserves per cessament d’activitat no s’han modificat
  • Els valors dels índexs de sinistralitat general i extrema per al reconeixement de el “Bonus” no s’han modificat.

En resum es pot dir que hi ha continuïtat de les normes de 2017 una excepció important ha estat el SMI amb un increment del 4% que passa a ser de 735,90€ mensuals.

Estudi Activa Mútua sobre “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses”

Estudi Activa Mútua sobre “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses”
26 abr

Estudi Activa Mútua sobre “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses”

La discapacitat no incrementa l’absentisme en les empreses

  • Malgrat aquestes dades, el 45% dels enquestats opina que l’absentisme laboral pot ser un inconvenient a l’hora de contractar a persones amb discapacitat.
  • La diferència en la taxa d’absentisme dels treballadors amb discapacitat (11,2%) és insignificant respecte als treballadors sense discapacitat (10,6%).
  • En contingències professionals, les persones amb discapacitat presenten resultats més favorables, 9,8%, enfront de 12,4%.

Davant l’absència de dades sobre absentisme entre treballadors amb discapacitat, Activa Mútua ha realitzat un estudi pioner amb la finalitat d’orientar les actuacions tant en el plànol de polítiques públiques del mercat laboral, com en el organitzacional i de gestió en les empreses.

L’estudi “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses” va ser presentat ahir a l’Hotel ILUNION Atrium, a Madrid, amb més de 100 assistents i presidit per la sotsdirectora general d’Entitats Col·laboradores amb la Seguretat Social, Sra. Lourdes Meléndez Morillo-Velarde; el director de comunicació, RSC i Relacions Institucionals de Fundació ONCE, D. Fernando Riaño i el vicepresident d’Activa Mútua, Josep Nogués Marsal.

Antonio Andújar, Director de la oficina sectorial Activa Mutua Discapacidad y Dependencia fue el encargado de explicar a los asistentes las conclusiones del informe así como también alguna recomendación, al tejido empresarial, para romper con el estigma de la no contratación de personas con discapacidad y consejos de cómo acondicionar los puestos de trabajo a este colectivo.

Esta  presentación es de gran relevancia para nuestra Entidad puesto que es la primera vez que se realiza un informe de estas dimensiones donde se relaciona la discapacidad y el absentismo.

L’informe, liderat per Activa Mútua i confiat a ILUNION Tecnologia i Accessibilitat, ha analitzat 103 empreses i/o grups d’empreses amb 177.166 treballadors (4.375 amb discapacitat) de diversos sectors i amb representativitat en totes les comunitats.
Dit estudi destaca que un 57% dels enquestats opina que la discapacitat no influeix en una major taxa d’absentisme, però encara hi ha un 24% dels enquestats que sí opinen que absentisme i discapacitat estan relacionats.

En aquelles empreses en les quals existeixen treballadors amb discapacitat en plantilla, la percepció majoritària és que l’absentisme laboral és similar i per tant, tenir una discapacitat no influeix en un major absentisme (46%), mentre que en les empreses en les quals no tenen persones amb discapacitat, no sap/no contesta gairebé un 70%.
Malgrat aquestes dades, el 45% dels enquestats opina que per a algunes empreses, l’absentisme laboral pot ser un inconvenient a l’hora de contractar a persones amb discapacitat. Aquest fet, se sol emmarcar dins d’altres prejudicis més generals sobre la discapacitat relacionat fonamentalment amb el desconeixement.

“En general les empreses analitzades destaquen l’alt compromís habitual de les persones amb discapacitat. Un pas essencial és contemplar la discapacitat com una variable més social que individual, ja que són les condicions d’accessibilitat dels entorns, processos, productes i serveis els que limiten o afavoreixen el ple desenvolupament de les persones amb discapacitat en les empreses”, destaca Josep Nogués Marsal, vicepresident d’Activa Mútua.

Per a les empreses de les quals consten dades sobre l’absentisme dels seus treballadors amb discapacitat, est suposa un 11,2%, enfront del 10,6% d’absentisme de la plantilla sense discapacitat.

Accidentalitat Laboral

En el període de gener a desembre de 2016 s’han produït 555.722 accidents de treball amb baixa, un 5% més que en el mateix període de l’any anterior (480.051 van ocórrer durant la jornada laboral i 75.671 van ser accidents in itinere). Així mateix, es van notificar 733.397 accidents sense baixa ocorreguts durant el període de referència.
Cal destacar que en contingències professionals (accidents de treball, malaltia professional, risc per embaràs, etc.) la comparativa és favorable per als professionals amb discapacitat, 9,8% front 12,4% dels treballadors sense discapacitat.

Mesures per evitar l’Absentisme i l’Accidentalitat Laboral

Una gran majoria de les empreses enquestades (92 %) aposta per mesures de prevenció de riscos laborals. Aquest factor és molt important per a la inclusió de les persones amb discapacitat. Així, l’anàlisi i adaptació dels llocs de treball o la inclusió de les necessitats d’aquest col·lectiu en les mesures d’emergència i evacuació, el 73% ja ho realitza, són factors decisius per evitar l’absentisme i l’accidentalitat.

En una posició privilegiada, es troben les empreses que aposten per la inclusió laboral de les persones amb discapacitat a través de la pròpia política i filosofia de l’organització. Les accions més emprades són: la col·laboració amb la comunitat local i el teixit associatiu (54%), les aliances amb entitats especialitzades en integració laboral de persones amb discapacitat (50%) o l’adaptació dels processos de selecció a les necessitats de les persones amb discapacitat (43%).

Mesures senzilles com l’adaptació dels llocs, el teletreball o la flexibilitat d’horaris poden ajudar a la inclusió de persones amb discapacitat en una organització.

Per descarregar l’informe feu clic al següent enllaç

Així canvien les baixes laborals a partir d’avui.

Així canvien les baixes laborals a partir d’avui.
01 des

Així canvien les baixes laborals a partir d’avui.

Les mútues augmentaran el control de la baixa laboral, encara que la sanitat pública és l’única que pot donar l’alta definitiva.

A partir d’avui entra en vigor el Reial decret del 18 de juliol amb la reforma que va aprovar el Govern per lluitar contra el frau en les baixes laborals durant el primer any. Els objectius són reduir l’absentisme en les empreses i rebaixar la despesa en les prestacions de la Seguretat Social. El pressupost previst per incapacitat temporal per aquest any és de 4.492 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens del 9,7%. No obstant això, per al proper any, ja amb el creixement consolidat, la despesa prevista és de 5.400 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 9,21%. Les principals novetats del Reial decret són les següents:

Qui podrà donar l’alta: L’última paraula en la baixa laboral per causes comunes, que és on estigui el major problema de despesa, la té el metge de la sanitat pública. Això no és obstacle perquè la reforma reforci el paper de les mútues en el seguiment del treballador.

Quin és el paper de les mútues: Les entitats col·laboradores de la Seguretat Social podran requerir al treballador perquè passi el reconeixement mèdic, quantes vegades creen necessari. A més, les mútues podran sol·licitar a la Seguretat Social que doni d’alta al treballador. L’Administració tindrà quatre dies per respondre de forma raonada a la mútua.

Què ocorre si el treballador no acudeix a la cita? El treballador ha de rebre la citació amb almenys quatre dies d’antelació a l’examen mèdic. En el cas que l’empleat no acudeixi, perdrà la prestació de forma cautelar. Si el treballador no justifica la seva absència en deu dies, llavors perdrà el salari sustitutori de forma definitiva.

Quin termini té l’empleat per lliurar a les empresa els parts de baixa i d’alta metgessa? Té tres dies per lliurar una còpia dels parts de baixa i de confirmació. En canvi, té 24 hores per presentar a l’empresa el part d’alta.

Quin és l’administració de les baixes: Quan la baixa sigui inferior a cinc dies, el mateix metge podrà expedir un part de baixa i d’alta, sotmès aquest últim a revisió. Si la baixa dura fins a 30 dies, el treballador lliurarà a l’empresa el primer part de confirmació en un termini de set dies, i el segon, a partir de les dues setmanes. Si dura 60 dies de malaltia, a partir del segon parteix de confirmació de la baixa, l’empleat tindrà un termini de lliurament a l’empresa de 28 dies. Transcorregut aquest temps, el treballador haurà de lliurar el segon parteix de baixa, i successius, cada 35 dies.

Què ocorre si la baixa supera l’any de durada? El control de la baixa laboral temporal pansa a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que la transforma en una incapacitat permanent. Si escau, serà l’Institut el que s’encarregui de concedir la pròrroga de la baixa per un temps de 180 dies. A partir d’aquí, si no hi ha possibilitats de recuperació, la baixa pot transformar-se en una pensió per incapacitat permanent.

Qui paga al treballador? En general, per delegació el pagament ho fa l’empresa amb la mateixa periodicitat que els salaris. En la malaltia comuna o accident no laboral, l’abonament del salari entre el 4º i el 15º dia de la baixa és a càrrec de l’empresari. A partir del 16º el pagament serà del INSS o de la mútua. En el cas dels treballadors autònoms, el pagament ho realitza directament l’entitat gestora o mútua competent.

Font: http://www.expansion.com/economia/2015/11/30/565cb2fbe2704e431a8b459c.html